l' 11 M

 Sovint es relacionen els atemptats de l'11 de març de 2004 a Madrid amb la invasió nord-americana de l'Iraq i la participació de tropes espanyoles entre les de la coalició internacional que es van desplegar a aquest país. No obstant això, quan Amer Azizi es va trobar amb Abdelatif Mourafik a la ciutat pakistanesa de Karachi a finals de 2001, resolt a promoure un gran atemptat a Espanya, faltaven un any i tres mesos perquè, el 20 de març de 2003, caiguessin les primeres bombes sobre Bagdad.

Quan delegats de tres organitzacions gihadistes magribines desplaçades de les seves bases a l'Afganistan es van reunir a Istanbul el febrer de 2002, optant per traslladar la gihad terrorista al Marroc i Espanya, quedava prop d'un any i un mes perquè les tropes nord-americanes iniciessin la seva ofensiva a Iraq. De la mateixa manera, va ser aproximadament un any abans del començament de les hostilitats en aquest país del Pròxim Orient quan, el març de 2002, Mustafa Maimuni, després de rebre instruccions específiques d'Azizi a través de Mourafik, va iniciar el procés de formació de la xarxa del 11-M.

Bé és cert que aquest procés culminarà, uns cinc mesos després d'iniciada la guerra armada a l'Iraq, amb la incorporació de la banda de delinqüents comuns convertits en gihadistes el cap dels quals era Jamal Ahmidan, 'El Chino'. Però, tot i prenent això últim en consideració, no cal associar ni la decisió inicial d'atemptar a Espanya, adoptada a finals de 2001, ni la reorientació operativa de les organitzacions gihadistes magribines —que, al febrer de 2002, va posar el nostre país al país punt de mira—, ni l'origen, al mes següent, del procés de mobilització terrorista que va possibilitar formar la xarxa de l'11-M i així perpetrar la matança als trens de Rodalies, amb els esdeveniments que es desenvoluparien a l'Iraq a partir del març de 2003.

Una mera cronologia dels fets refuta aquesta associació entre el conflicte de l'Iraq i els atemptats de Madrid. Això sí, els terroristes es van servir de la invasió i l'ocupació de l'Iraq per justificar la matança als trens de Rodalies. En aquest sentit, van introduir una motivació ocasional per mitjà d'explicar el que va passar d'acord amb una narrativa favorable als interessos d'Al-Qaida i el seu ordit de terrorisme global. Alhora, van utilitzar la qüestió iraquiana per presentar l'11-M com un èxit.

Al-Qaeda va ser fundada a finals de la dècada de 1980 pel milionari saudita Osama Bin Laden. Sota una ideologia fonamentalista i una visió extrema de l'Islam, Al-Qaida es va conformar com una xarxa de suport logístic per als combatents musulmans que havien resistit a l'Afganistan la invasió de la Unió Soviètica.Amb els anys, Al-Qaida es va convertir en una poderosa i influent organització que havia reclutat individus a tot el món islàmic, i que per a la dècada de 1990, amb la dissolució de la Unió

Soviètica, tenia un nou enemic a la mira: Estats Units. Els motius: el suport militar a Israel, les bases militars a Aràbia Saudita on jeuen els seus territoris sagrats i les agressions contra el poble de l'Iraq.El 11 de septembre de 2001 també té a veura amb aquest atemptat

Foto de las azores:Trio de las Azores és una expressió utilitzada de vegades per la premsa espanyola en el context de la guerra de l'Iraq de 2003-2011 per referir-se als llavors màxims mandataris dels Estats Units (George W. Bush), Regne Unit (Tony Blair) i Espanya (José María Aznar), en al·lusió a la Cimera de les Açores que aquests governants van celebrar en aquelles illes el 15 de març de 2003.Arran d'aquesta, els reunits van llançar un ultimàtum al govern iraquià perquè procedís a desarmar-se, argumentant l'existència d'armes químiques al territori governat aleshores per Saddam Hussein, mentida que posteriorment va sortir a la llum.Encara que l'expressió es refereix a un trio, en propietat també participava com a amfitrió el primer ministre portuguès, José Manuel Durão Barroso, que el novembre del 2007 —sent president de la Comissió Europea— declararia que el van «enganyar» a la reunió de les Açores , ja que s'hi havien mostrat documents que suposadament provaven l'existència d'armes de

destrucció massiva a l'Iraq, però que posteriorment van resultar falsos.Barroso afegiria que hauria estat José María Aznar qui més va sol·licitar la celebració de la cimera, que desembocaria a la invasió de l'Iraq.

El 11 S per l'humanitat:

Va marcar un tipus de guerra que estaba a punt de començar.L'11 de setembre de 2001 va passar de ser un bell i clar dia a un dels més lúgubres en la història dels Estats Units. Gairebé 20 extremistes van segrestar quatre avions comercials a la costa est i els van xocar contra les Torres bessones a Nova York, el Pentàgon a Washington i un més que va caure en un camp obert a Pennsilvània. Gairebé 3.000 persones van morir i la història es va dividir en dues per a la nació. Avui, 20 anys després, les ferides continuen obertes per a testimonis i supervivents.

11 M en Madrid:

Els atemptats de l'11 de març del 2004 a Espanya, coneguts pel numerònim 11M, van ser una sèrie d'atacs terroristes en quatre trens de la xarxa de Rodalies de Madrid duts a terme per terroristes propers intel·lectualment a Al-Qaida i al Grup Islàmic Combatent Marroquí, segons la sentència de l'Audiència Nacional i la del Tribunal Suprem. Van morir 193 persones i al voltant de dues mil van resultar ferides.

Entre les 07:36 i les 07:40 (CET) de l'11 de març del 2004, en hora punta, es van produir deu explosions gairebé simultànies en quatre trens de Madrid. Més tard, i després d'un intent de desactivació, la policia va detonar de manera controlada dos artefactes que no havien esclatat. Després van desactivar un tercer que permetria, a causa del seu contingut, iniciar les primeres indagacions que conduirien a la identificació dels autors.

Els atemptats es van produir tres dies abans de les eleccions generals del 2004. Els dos principals partits polítics espanyols -Partit Popular (PP) i Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)- es van acusar mútuament d'amagar o distorsionar informació relativa als atemptats per raons electorals . Aquesta va ser una de les causes per les quals van sorgir especulacions sobre la investigació policial i instrucció sumarial, posteriorment anomenades teories de la conspiració de l'11M.

És el atemptat més gran de la història d'Espanya i el segon atemptat més gran comès a Europa per darrere de l'atemptat de Lockerbie del 1988. Aquest no va ser el primer atemptat de tall gihadista perpetrat a Espanya: el 1985 es va produir l'atemptat del restaurant El Descanso, que va causar 18 mort.

Amenaçes que va rebre espanya:

-El desembre del 2001 a Karachi es pren la decisió d'atemptar a Espanya, ratificada el febrer del 2002 a Istanbul durant una reunió d'organitzacions gihadistes nord-africanes i aprovada pels dirigents d'al-Qaida cap a finals de l'estiu o inicis de la tardor del 2003. xarxa de l'11-M va estar connectada amb la matriu d'al-Qaida al Pakistan mitjançant Amer Azizi, adjunt al seu cap d'operacions externes i antic destacat membre de la cèl·lula d'Abu Dahdah.

-El 12 de març de 2003, Guàrdia Civil emet la nota següent: "És probable que, en part oa tot el territori nacional, no es pot descartar la comissió d'actes il·lícits de diversa índole, fins i tot de caràcter terrorista". La reitera a mitjan 2003, en els termes següents: "El suport prestat als Estats Units en la guerra contra l'Iraq implica determinats riscos. La imatge del nostre país passa de ser la d'una entitat individual a la d'un "opressor occidental" , als ulls de determinades nacions i grups extremistes".4

-El 18 d'octubre del 2003, Bin Laden expressa i directament amenaça Espanya després del suport explícit i visible, per part del Govern, a les guerres de l'Iraq i l'Afganistan i per la participació de les Forces Armades espanyoles a la coalició que va ocupar l'Iraq després la invasió, emeses pel canal qatarià Al Jazeera.5 Al dia següent, com a nota d'agència, va ser publicitada pel diari El Mundo i altres mitjans

-A finals de 2003, el Centre Nacional d'Intel·ligència emet nota informativa en què informava d'un comunicat de Bin Laden i de les amenaces d'atemptat gihadista que planava sobre Espanya.7 En el mateix sentit va informar la Comissaria General d'Informació en una nota datada el 28 de desembre de 2003, comunicant que Al-Qaida, amb un operatiu de l'organització Ansar a l'Islam, estaria reclutant extremistes

islàmics a Tunísia i Algèria, per traslladar-los a Alemanya i Espanya a fi de planejar atemptats a Europa.

-El 10 de desembre de 2003, l'òrgan d'Informació d'Ajuda al Poble Iraquià (Centre de Serveis dels Muyahidin), a la llista de distribució del Global Islamic Media (GIM), a través d'internet, difon un document on aconsella atemptar contra Espanya.8

-A la primera part del dictamen de la Comissió Parlamentària de l'11 M, dedicava a terrorisme internacional, es fa constar el coneixement que ja es tenia sobre aquestes amenaces esmentades i d'altres que també figuraven en informes del CNI, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. Aquesta part del dictamen també reflecteix les reunions dels grups de col·laboració i prevenció europeus a què havia assistit el ministre Acebes.