CASTANYADA VS HALLOWEEN VS DIA DE TOTS SANTS VS DIA DELS DIFUNTS

La Castanyada és una festa tradicional amb més de tres segles d'història que es celebra la vespra de Tots Sants, a la nit. És un dels esdeveniments de tardor més carismàtics de Catalunya, Aragó, Balears i València.El seu origen procedeix d´una antiga festa funerària vinculada als cultes pagans. A finals del segle XVIII, certs banquets funeraris van evolucionar cap a aquesta celebració. És un menjar tardorenc amb un sentit metafòric de comunió amb els difunts, en què les castanyes són les protagonistes principals.Es considera simbol, l'acte de rostir les castanyes com un acte de connexió amb les ànimes difuntes. De fet, de vegades es rostiven mentre es resaven les tres parts del rosari. També incloïa el toc de campanes en homenatge als morts, una tasca manual i molt cansada que requeria moltíssima energia. Aquest sopar els permetia aguantar el ritme durant tota la Nit de Difunts.Més enllà del valor simbòlic, aquesta festa s'identifica sempre amb la imatge imprescindible de la castanyera. Solia ser una dona gran vestida amb robes humils. En l'actualitat, es comercialitzen disfresses d'aquest personatge i molts nens el llueixen el 31 d'octubre i l'1 de novembre, així com en altres festes assenyalades.

HALLOWEEN

Halloween és una festa amb orígens molt antics, des dels festivals de l'antiga Roma i els rituals celtes. Els irlandesos i escocesos que van emigrar als Estats Units durant el s.XIX van portar la tradició a la seva nova llar.Avui dia, Halloween és una de les festes més populars als Estats Units. Des d'allà, la tradició s'ha exportat a altres països: el 31 d'octubre hi ha festes de disfresses i nens amb caramels a gairebé tot el món.Alguns dels costums els veiem repetits en llibres, sèries, pel·lícules...

Un dels símbols més reconeixibles és la carbassa il·luminada per dins. L'origen d'aquesta tradició es remunta a l'època medieval, quan els governants decapitaven els bandits i mostraven el cap com a advertiment.Halloween és la festa dels esperits. Els celtes creien que en aquella època de l'any, quan acabava l'estiu i els dies s'escurçaven, el regne dels vius i el regne dels morts estaven més a prop. Per això els fantasmes formen part de la celebració.

La presència d'esperits i fantasmes va donar peu a versions més imaginatives: per això les disfresses de morts vivents, bruixes i monstres que tan sovint es troben pel carrer.

Dia de tots sants

És una solemnitat cristiana que té lloc l'1 de novembre per a les esglésies catòliques de ritu llatí, i el primer diumenge de Pentecosta a l'Església ortodoxa i les catòliques de ritu bizantí. No s'ha de confondre amb la Commemoració dels Fidels Difunts.

Aquest dia l'Església celebra festa solemne per tots els difunts que, havent superat el purgatori, s'han santificat totalment, han obtingut la visió beatífica i gaudeixen de la vida eterna en la presència de Déu. Per això és el dia de tots els sants. No es festeja només en honor als beats o sants que són a la llista dels canonitzats i pels quals l'Església celebra en un dia especial de l'any; se celebra també en honor a tots els que no estan canonitzats però viuen ja en la presència de Déu a la seva Església triomfant.

És freqüent que aquest dia les grans catedrals exhibeixin les relíquies dels sants.

Dia dels difunts

La Commemoració de Tots els Fidels Difunts és un dia firat religiós dins d'algunes Esglésies cristianes, en memòria dels morts. Es commemora el 2 de novembre12 i el seu objectiu és pregar per aquells fidels que han acabat la seva vida terrenal i, en el cas catòlic, pels que es troben encara en estat de purificació al Purgatori.

Les principals esglésies, Esglésies Cristianes Ortodoxes Occidentals, Unió d'Utrecht (Iglesias), Comunió de Porvoo, així com Comunió anglicana i Església catòlica, van acordar tenir el mateix calendari i dies de celebracions religioses i santoral per facilitar les assistència als seus feligresos a les seves respectives celebracions.