Aquesta celebració, que els jueus encara commemoren actualment, recorda el cinquantè dia de l'aparició de Déu a la muntanya del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d'Israel. Al calendari festiu del país, la Segona Pasqua és una festa força arrelada en què proliferen les romeries.A aquesta festivitat, que succeeix al Diumenge de Pentecosta, també se la coneix com a Segona Pasqua. El Dilluns de Pasqua de Pentecosta és dia de festa a molts llocs d'Hispanoamèrica, on és firat nacional.Aquest dilluns 5 de juny és festiu a molts municipis de Catalunya, on la Segona Pasqua té especial tradició. És d'elecció local, per això no forma part dels festius fixos del calendari laboral. Barcelona, Girona, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Cornellà de Llobregat són
alguns dels municipis més poblats de Catalunya que ho celebren. També és festiu i té molta tradició a Ciudad Real, Zamora, Santander ia Almonte (Huelva), on es viu intensament el romiatge del Rocío.Es tracta d'una festa d'origen religiós, més o menys arrelada segons cada localitat, que rep també altres noms com Pasqua de Pentecosta, Pentecosta, Pasqua Granada, Cinquagesma o Pasqüetes. No té una
data fixa perquè se celebra el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció.Recorda el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols per encomanar-los que evangelitzessin el món, cosa que segons el Nou Testament va succeir 50 dies després de la resurrecció de Jesucrist. Tot i això, es creu que ja existia una celebració pagana prèvia, que agraïa les primeres collites. Els jueus celebren aquesta jornada amb la festa del Shavuot, també d'arrel agrícola.Actualment múltiples municipis celebren la Segona Pasqua amb acolorides festes i tradicions lúdiques. Per exemple es realitza l'Aplec dels francesos a Sant Aniol
d'Aguja (la Garrotxa, Girona), el pelegrinatge del Coral a Prats de Molló (Vallespir, França) i la festa dels xats a Rubí. Per aquestes dates també es fa festa major a Sant Feliu de Pallerols, famosa pel seu ball de turcs i cavallets.A Barcelona se celebra de manera especial a la Barceloneta i al Raval, amb els anomenats 'Cors Muts': les antigues agrupacions corals humorístiques –avui reconvertides en quadrilles lúdiques, encara de majoria masculina– surten de la ciutat divendres per veure món i els veïns els acomiaden amb una cercavila festiva. Tornen dilluns a la tarda també amb una gran rebuda popular i molta jarana. Desfilen abillats amb roba cridanera i burlesca, collarets i barrets i carregant eines quotidianes –rems, destrals, forques…– a mida XXL.
