Parabola del fill prodig

 Pocs dies de haber rebut la herencia del pare,el fill menor ho va reunir tot i va marxar a un país llunyà on va malbaratar la seva herència vivint com un llibertí. Quan ho va gastar tot, va sobrevenir una gana extrema en aquell país, i va començar a passar necessitat. Aleshores, va ser i es va ajustar amb un dels ciutadans d'aquell país, que el va enviar a les seves finques a pasturar porcs. I va arribar a desitjar omplir el seu ventre amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no se les donava." Ja no mereixo ser anomenat fill teu, tracta'm com un dels teus jornalers." I, aixecant-se, va partir cap al seu pare. «Però quan encara estava molt lluny, el seu pare el va veure i, commogut va córrer, es va posar al coll i el va besar efusivament. I van començar la festa.

CONTE:

Quan el fill li va demanar que li donés la part d'herència se'l va donar per donar-li una lliçó.Ell se'n va anar amb aquests diners i en un dia els va gastar tots en festes i coses que realment no necessitava.Quan es va veure sense res es va adonar que abans ho tenia tot i va començar a valorar el que tenia i va anar a buscar el seu pare i així poder demanar-li perdó i això és el que el seu pare volia que aprengués.

El pare tenia un altre fill que era el major.

L'altre germà no entenia perquè feia una festa al seu germà petit ia ell mai, el seu pare li va dir que ell sempre havia estat el seu fill i ha estat al seu costat.I que per tant tot això del seu pare també és del.El pare li va dir al germà gran que celebrava aquesta festa perquè el seu germà havia tornat dels morts i ara era el seu fill i per això ho celebrava.

Els números

 número 3:El número tres representa: “El Pare, El Fill, i L'Esperit Sant”. No és casualitat que els serafins adoressin dient: “Sant, Sant, Sant“. El número tres o una menció feta tres vegades a la Bíblia, simbolitzen una oportunitat divina amb molta rellevància.

número 6:Com que aquest és el número que antecedeix al 7 —el qual sovint significa plenitud—, el 6 representa una cosa incompleta o imperfecta i sol estar vinculat als enemics de Déu .

Per exemple el número 666,l' explicació estàndard és que els autors d'Apocalipsi estaven llançant ombra sobre Neró, un implacable emperador romà a qui agradava martiritzar els cristians. Si sumes els valors de "Caesar Nero" en grec,
obtindràs 666. El mateix passa si tradueixes Caesar Nero a l'hebreu com a "Neron Kesar", on també suma 666.Atès que hi ha molts candidats per a l'anticrist, els predicadors moderns han inventat equacions matemàtiques que identifiquen Adolf Hitler,
Mussolini, fins i tot al Papa Pau VI com el 666 “bestial”.El número 6 generalment té una connotació negativa a la Bíblia. Per exemple, Crist va patir a la creu durant sis hores ia Èxode es va ordenar als homes que treballessin sis dies a la setmana. A l'alfabet grec, el número 6 està representat per un símbol anomenat "estigma"

número 7:El 7 ja era el número més místic quan els jueus van declarar que a Déu li va prendre sis dies fer el món i el setè, va descansar.Altres pobles més antics també havien fet servir períodes de set dies en els seus calendaris, però mai repetits eternament.Fins i tot el detractor Davis ha d'admetre que de tots els números esmentats a la Bíblia, el 7 és clarament simbòlic i probablement el més sagrat.  El número 7 significava totalitat, integritat i perfecció.El número 7 apareix més de 600 vegades a la Bíblia, però aquestes són algunes de les mencions més significatives:

Déu va descansar de la creació el setè dia

A l'època de Josep, Egipte va patir set anys d'abundància i set anys de gana.

Déu va ordenar als israelites que mengessin pa sense llevat durant set dies en memòria de l'èxode
d'Egipte.

Com a senyal del significat espiritual del 7, moltes persones citen el commovedor intercanvi en Mateu 18:22, quan Pere pregunta a Jesús quantes vegades hauria de perdonar el seu germà. Pere pregunta: "Fins set vegades?" I Jesús respon: "No set vegades, sinó setanta-set vegades" o "setanta vegades set" en algunes traduccions. Aquí, la idea és que Jesús fa servir aquests grans múltiples de 7 per mostrar que el perdó ha de ser tan "complet" i "perfecte" com el número mateix i que no hi ha límit en la quantitat de vegades que algú ha de ser perdonat.

número 12:Com el 7, el número 12 sembla estar imbuït d'un significat especial pels autors tant de la Bíblia hebrea com del Nou Testament. Jacob té 12 fills, per exemple, que esdevindran els pares de les 12 tribus d'Israel.Quan Jesús va triar els seus deixebles entre els seus primers seguidors jueus, sembla més que una coincidència que triés a 12. Alguns interpreten que el número 12 representa l'autoritat i el govern governamental . Aleshores, els 12 fills i els 12 apòstols són símbols d'autoritat tant a l'antic Israel com a l'església cristiana.I novament, el llibre d'Apocalipsi duplica el simbolisme del 12, esmentant-ho 22 vegades en relació amb la Nova Jerusalem que baixarà a la Terra després de la Segona Vinguda de Crist. A Apocalipsi 7, els infames 144.000 són "segellats" per a la salvació amb 12.000 elegits de cadascuna de les 12 tribus d'Israel. La Nova Jerusalem tindrà 12 portes cadascuna amb 12 àngels, i la nova ciutat tindrà 12.000 estadis quadrats.

número 40: és una altra figura recurrent a la Bíblia i sembla estar estretament associat amb temps de prova i prova que condueixen a la transformació.Quan Déu ordena a Noè que construeixi l'arca, les pluges inunden la Terra durant 40 dies i 40 nits. Quan els israelites són castigats per la seva manca de fe, es veuen obligats a vagar pel desert durant 40 anys abans d'arribar a la terra promesa. Moisès va fer un dejuni de 40 dies abans de rebre els 10 manaments de Déu. I abans que Jesús fos temptat per
Satanàs, va dejunar durant 40 dies i 40 nits.

Alguns erudits assenyalen que 40 dies a la Bíblia no sempre significa literalment 40 dies, però pot ser una forma simbòlica de dir "molt temps".

Setmana dels barbuts

 Avui a una noia que s'anomena  Lara ,dia 15 de gener anava a veneir al seu animal  perquè es celebraven els tres tombs,és una festa tradicional, l'acte central de la festa era la benedició dels animals de treball davant d'una església, per protegir-los de malalties durant l'any,però va quedar incomunicada per un temporal que es diu "LA RAMONA",ella es va quedar tota la setmana dels barbuts sense sortir de casa i ademes aquest temporal va durar uns 17 anys.

En la tradició catalana, la setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15 i 17 de gener, corresponents a les celebracions de sant Pau, l'ermità i sant Maur Abat, el 15, i sant Antoni Abat, el 17.

Aquesta denominació prové del fet que aquests tres sants són representats en la iconografia lluint llargues i espesses barbes blanques que s'associen amb la neu i el fred.

La saviesa popular acumula experiències de generacions i generacions durant centenars d'any. Per les vivències i l'entorn cristià, ens arriba per tradició que la setmana dels barbuts és la setmana més freda de l'any, igual que a l'estiu hi ha la canícula com a període més càlid de l'any.El nom prové de les barbes llargues, abundoses i espesses que tenen els sants d'aquests dies: sant Hilari, el dia 13; sant Pau ermità i sant Maur, el dia 15; i sant Antoni Abat, el dia 17. També se sol allargar la setmana fins a sant Fructuós, el dia 21, i sant Vicenç, el dia 22. Tot un reguitzell de sants barbuts que han donat peu a aquesta associació i relació entre el fred i les barbes.

Un cop més, la tradició popular té un fons de certesa i per aquesta raó arriba als nostres dies. Des del punt de vista climàtic, és a dir, amb anàlisis durant més de 30 anys, es confirma que el mes de gener a Catalunya és el més fred de l'any, sobretot pels volts de mitjans de mes. Això és així perquè si el màxim fred hauria de coincidir amb el solstici d'hivern, dia amb menor radiació del sol, que és, en definitiva, el motor de la nostra escalfor, la inèrcia tèrmica de l'aire fa que el màxim refredament es doni a mitjans de gener. En el cas de l'aigua, la seva inèrcia tèrmica és més lenta i trasllada el moment de l'aigua del mar més freda a casa nostra cap a finals de febrer.

 Els savis d'orients:

Els Reis Mags o savis d’Orient  són, segons el Nou Testament, uns mags que guiats per una estrella, van portar regals a Jesús. Aquests regals van ser or, encens i mirra.

L’evangeli de Mateu (l’únic llibre de la Bíblia que enparla) no especifica quants eren, només diu que eren mags i que venien d’Orient.Amb el temps, aquests mags passaran a ser tres astròlegs i després Reis. Se'ls han donat noms: Melchor, Gaspar i Baltasar. I es consideren originaris d’Europa, Àsia i Àfrica respectivament.

Segons la llegenda, la Bruixa Befana es va creuar al camí dels Reis Mags mentre aquests acudien a Betlem a veure el nen Jesús. La història explica que els tres Reis es van perdre pel camí i van demanar ajuda a una bona dona que els va regalar dolços i els va indicar el camí. Aquesta amable anciana era la Bruixa Befana

La meva hipotesi:Jo crec que els savis d'orient eren 3 i que eren un nen,un adult i un vell,que reprensentaban tota la població,també crec que van arribar a orient a traves d'una bruixa que es deia Bafana,els va dir que si seguien l'estrella d'orient arribarian a portar-li  els regals al nen Jesús.

Per una altra part  crec que també era tres i de diferents colors de pell,un blanc,altre groc i altre negre.